Telma Ortiz, mala peça al teler

La ciutadana asturiana Telma Ortiz de Rocasolano –juntament amb el seu marit- ha presentat una demanda als jutjats que pot portar cua. Resulta que la senyora Ortiz, germana de la princesa Letizia de la cort borbònica, se sent assetjada pels mitjans de comunicació de micròfon rosa i notícia pobra. No m’estranya. Ha de ser horrorós viure permanentment amb un exèrcit de paparazzis seguint-te per tot arreu. Sobretot si tu no has escollit portar aquesta vida, i en cap moment has volgut entrar en el patètic circ del famoseo caspós espanyol.

Un servidor, que té la doble condició de pseudojurista i protoperiodista, considera que estem davant d’una nova versió del difícil casament entre llibertat de premsa i el dret a la intimitat. Una revisió de la història de sempre, vaja. En aquest cas, però, jurídicament la demanda no té cap fonament possible. La part actora té molt mala peça al teler, perquè la llei és clara en aquest sentit: els Tribunals només poden rescabalar danys d’accions que han afectat al demandant en el passat. Mai podran anticipar-se a la causació d’un dany, ni tan sols exhortar-ne la seva prevenció, que és el que demana precisament Telma Ortiz.

Les mesures preventives són d’aplicació molt limitada i concreta en matèria, per exemple, d’ordres d’allunyament. És impossible que un jutge dictamini una ordre d’allunyament a la generalitat de mitjans de comunicació. Sona a bestiesa tan gran que no s’entén. Aquestes mesures sempre han de ser individualitzables. I, a més, com sabríem quan Telma Ortiz pot ser considerada un personatge públic? Quan estigui amb la seva germana? Quan estigui amb la seva germana i aquesta estigui en acte oficial? Quan estigui amb la seva germana pel carrer, però davant seu hi camini la infanta Leonor, hereva al sanguinari tron espanyol?

És una llàstima que persones com Telma Ortiz no puguin defensar-se de la mala concepció del periodisme que tenen alguns informadors, però ningú ha dit mai que una democràcia constitucional sigui un sistema infal·lible. Tinc una solució. I la cedeixo gratis a l’Estat Espanyol: declarem la República i que els nobles que surtin a les revistes del cor siguin en exclusivitat Alessandro Lecquio i derivats. Si tampoc surt bé, i continuen molestant a innocents, doncs mira, seguirà sent una llàstima, però tot això que hi haurem guanyat...

El mestre Espinàs a l'Entrada Lliure i comptar els dies perquè s'acabi tot plegat al POL.tv

Estimada audiència, us deixo les dues darreres entregues dels meus estimats Entrada Lliure i POL.tv, en les que tinc l'honor de poder participar-hi activament. Mentre a can perico televisiu, a Canal Català, ja comptem les hores perquè s'acabi aquest martiri que està sent el tram final de temporada, a l'Entrada vaig tornar-hi després d'unes setmanes de descans literari per parlar d'un dels grans escriptors de la nostra llengua i dels nostres temps. Amb la companyia de l'amiga Alejandra Palés i el sempre genial Àlvar Llobet, vaig mirar d'explicar als nostres oients que Espinàs és, sobretot, qualitat literària malgrat la seva producció abultadíssima. En l'univers del mestre ara ja hi brilla l'estrella que faltava: un llibre parlant de com ha estat i és la seva vida dedicada a l'escriptura. Vem parlar, doncs, de "El meu ofici": Espinàs en essència, Espinàs de manera definitiva.

Amb la Lliga cap a la Cibeles, i el desastre consumat...

Catalunya és un país que avui s'ha llevat d'hora al matí, s'ha enfundat la blanca amb el set... i ha anat a comprar el Marca de pet!

Jonh Lauridsen al POL.tv per tal de distreure'ns del pessimisme actual

Dilluns difícil el que vem passar aquesta setmana al POL.tv, a Canal Català. És complicat fer un programa de l'Espanyol quan l'únic que desitges és que s'acabi aquesta temporada d'una vegada per totes, perquè cada jornada que passa se'ns posa més cara de rucs integrals... i això que fa només tres mesos ens creiem pericos amb prou ales com per creuar tota Europa.

I entremig d'aquest pessimisme notable però justificat, Jonh Lauridsen, el "gran danès". Una entrevista feta pel company Francesc Via amb Lauridsen rememorant els seus anys de blanc-i-blau pel barri de Sarrià. Precisament allà on aquest migcentre de bigoti inoblidable va convidar a l'espanyolisme a somniar amb tenir jugadors d'equip gran.

Diumenge anem a València, al camp del Llevant. Quina peli bona fan aquests dies al cinema?

Avui que he trobat a faltar els teus versos

Enyorat amic,

Com va tot per allí les estrelles? Aquí a la Terra, anar tirant. Però escolta’m: avui t’he trobat molt a faltar, saps. És el dia del meu aniversari, vint-i-cinc ja. Sí, vint-i-cinc! Un quart de segle d’aquell marrec que va néixer del ventre de la teva filla i al que vas estimar i entendre com mai ningú ha fet. T’he trobat a faltar. A tu i als teus versos. A aquelles quatre ratlles que em dedicaves a cada aniversari, acompanyades del regal de torn. A aquella declaració d’amor tan noble, d’avi a nét, de sant baró a somiatruites, de pintor a relator.

La iaia, però, t’ha volgut fer justícia i m’ha escrit una nota a dins del regal. Hi deia que li ha estat molt fàcil estimar-me. M’ho ha donat entre llàgrimes. No hi erets però com si hi fossis, vaja. Allò que et dic sempre! A més, m’ha regalat l’escapulari que tu vas portar tota la vida penjant del coll; Crist i la Verge de Montserrat. No he pogut evitar emocionar-me del tot. Des d’avui m’acompanyarà a tot arreu, un humil present que és el millor regal que podien fer-me. Ja t’he dit sempre que em sento segur sabent que em cuides des del cel. Ara també vindràs amb mi, d’acord?, i així ningú ens pararà, avi. Imparables camí de la felicitat més tendra.

Et poso una mica al dia, perquè estiguis un ratet llegint aquesta carta, que ja deus tenir a Déu cansat de tant pintar-li les barbes. El teu Barça ha fotut pena tot l’any, però demà juga la semi de la Champions amb el Manchester i amb aquesta potra que teniu sempre, encara us colareu a la final. El meu Espanyol? Mira, avui he anat el programa i ja no saps ni què dir. Vem començar molt bé, però res, no entrarem ni a la UEFA. La resta de coses tampoc et faran botar d’alegria: el Madrid s’endurà la lliga, el Zapatero va guanyar les eleccions perquè a Catalunya la gent segueix votant el partido i Terrassa ja és com Rabat però amb alguna que altra xemeneia, encara. A Catalunya, a més, no plou gens i no hi ha aigua. A veure si me li dius a Sant Pere que hi faci mans i mànigues...

La família, bé. La iaia va fent, ara ve de passar una setmaneta a Marina d’Or amb unes amigues. Té dies de tot, però s’espavila molt. Ara vénen dies tontos, això sí; s’acosta el segon any des que ens deixares i bé, hi ha buits que no poden omplir els mots, tan sols les llàgrimes. La teva Montserrat? En forma, Mestres, en forma. Ja ha deixat la Federació però no para quieta, ja la coneixes. El pare i la Nia, feliços, també. La nena segueix amb l’Iban, i ha fet fortuna, t’agradaria haver-lo conegut; és un noi al que li agraden les motos tant com a tu. Veiessis a la teva néta pujada de paquet en una màquina de les modernes!

Ara vinc de sopar amb tots ells, en un restaurant d’aquests carregats de punyetes que tant odiaves que t’hi portéssim. Quan he vist la psicodèlica carta de plats no he pogut evitar pensar en tu i en la teva segura reacció: “no fan sopa normal a aquesta casa?”. I ara que arribo a la meva, de casa, comprovant un cop més la molta gent que m’aprecia i que m’ha enviat correus i missatges per felicitar-me, penso en la persona que més i millor ha sabut comprendre’m, estimar-me i respectar-me. Penso en tu. I per això t’escric, perquè els poetes només sabem expressar de veres els sentiments a través de les lletres.

Així ha estat avui, que en faig vint-i-cinc. Com si em faltés l’aire, com si el món se m’aturés esperant poder abraçar-te. Siguis on siguis, espero que rebis aquesta missiva destinació un cel blau al que marxares de sobte. I guarda’m els versos per quan ens veiem, que avui els he trobat a faltar molt; molt massa. Que avui, com cada dia del món, he pensat en tu i en l’esperança que, tard o d’hora, poguem retrobant-se.

Cuida’t molt, ànima germana.

El teu nét que t’estima.