La fi dels temps m’enxamparà fotent-me un vino a un cafè

Dos amics a un cafè d’avinguda famosa. Han quedat després de la feina per somiar en veu alta plegats. Ho fan sovint, sempre de manera improvisada; teràpia psicològica pel preu d’un vino. El sol es va amagant fins a deixar els carrers abraçant-se a la bonica llum dels capvespres d’una ciutat que se sap capital. Quan s’han trobat, encara era de dia. Quan s’acomiaden, la lluna plena presideix el firmament d’una manera imponent. Política, dones i negocis en boca de dos homes incapaços de comprendre el llenguatge de Pepiño Blanco, els sms femenins i el perquè a la seva generació la realitat els va robant l’esperit emprenedor. Tres hores de paraules creuades, de complicitats rebuscades. Satisfacció vertadera per tenir al davant un mirall d’imatge força clara. Riure’s d’un mateix, de las enormes fortunas que amasamos cada mes. La terrible constatació que els somiatruites són la espècie més amenaçada del planeta i que encara és hora que cap ONG hi posi el crit al cel. “Mañana nos llamamos, tío”. “De acuerdo. Ah! Y no te preocupes: con lo que nos gusta el mar, siempre podremos vivir de pescar salmonetes en las Seychelles”.

Mira el rellotge i veu que s’ha fet tard. Mentre espera l’ascensor, arriba una veïna, diva del cinema del destape vinguda a menys. Li explica que ve de portar el gos a aprendre teatre i que l’animal n'està encantat. El caní sembla estar-hi d’acord pels brincs que fa. També li diu que en aquest país no s’ha respectat mai l’art de veritat. Ell assenteix, és clar. Adiós hasta luego, adiós hasta luego. Torna a mirar el rellotge i veu que el dia que ha començat a les set i escaig del matí és a punt de ser història. “Collons, però si demà fas 27 anys!”, es diu sorprès de la seva pròpia inconsciència. I així és que obre la porta i, a continuació, engega el portàtil per escriure un text per al seu blog, que el té abandonat i li sap un greu escandalós. La fi dels temps m’enxamparà fotent-me un vino a un cafè. Del títol n’esborra una part: “i segurament estaré pensant en la pròpia fi dels temps en aquell moment”.

És ben bé que hi ha gent que es creu Peter Pan.